Per a l’assoliment de la independència de Catalunya, un dels aspectes en els que va mancar preparació va ser la capacitat de controlar el territori i els recursos propis mantenint la sobirania del país.  

Quan parlem de control de territori i de recursos, de què estem parlant? Parlem del domini territorial amb els dispositius de seguretat institucional o civil capaç de no permetre a una força estrangera l’actuació sense l’autorització del govern català en el mateix. 

I molts es preguntaran, però com és que no es va tenir res preparat al respecte? O no es va voler activar qualsevol dispositiu que ho fes possible? Doncs segurament només les persones que estaven al Govern i a l’Estat Major ho puguin desvetllar. Tot i així, els darrers dies amb l’aplicació del tercer grau i entrevistes concedides en mitjans de comunicació s’ha esmentat part de l’entramat. L’escenari amb el que es treballava en un país que forma part de la Unió Europea, amb tractats internacionals de pau i no agressió, era el de no violència de l’Estat espanyol contra els ciutadans catalans i europeus per aturar una independència pacífica i pactada, fet pel qual no es tenia res preparat. La famosa revolució dels somriures, que malauradament, ja podem donar com a via morta, almenys, com a pas necessari per traspassar el mur de la legalitat espanyola per disposar-ne d’una pròpia. Mentre alguns independentistes semblen més encarats a allargar indefinidament el proper pas per fer efectiu el mandat de l’1 d’Octubre i de la DUI, n’hi ha d’altres que tenen clara que l’única via possible és la confrontació i l’expulsió de la representació espanyola al principat, a poder ser, amb una mediació internacional. I per fer-ho, cal entendre que no serà possible mitjançant una via electoral i política convencional.

Tornant a l’inici de l’article i recuperant el significat de control de territori, que s’entén com la capacitat de gestionar fronteres a la europea i dins de l’espai Schengen així com el control dels recursos propis per ser l’única institució capaç de governar el país més enllà de les urpes de qualsevol altre govern. I concretament;

Control del territori per terra, mar i aire:

  • Control de frontera amb França
  • Control de frontera amb Andorra
  • Control de frontera amb Espanya (Aragó i València).
  • Control de l’espai aeri (aeroports de Barcelona, Girona, Reus, Lleida, Sabadell, La Seu d’Urgell). 
  • Control de l’espai marítim (port de Barcelona, port de Tarragona i ports esportius i mar).

Control dels recursos:

  • Control de recursos hídrics (rius, llacs).
  • Control de subministraments elèctrics.
  • Control de gas, petroli i altres hidrocarburs.
  • Control infraestructures com transport públic, mitjans públics, telecomunicacions, transport terrestre com carreteres, autopistes i autovies.

I com, des de la ciutadania és possible preparar un control efectiu del territori? Com s’ha esmentat en exemples de la Independència de la Índia amb el moviment Quit India on es va ser capaç de mobilitzar-se per sobrepassar el govern Britànic mitjançant apoderament contundent de pagesos, transportistes, empresaris, professorat, metges, funcionaris, treballadors del tercer sector, és a dir, representants de tota la ciutadania del país. O com a la independència de Lituània, mitjançant la Defensa Civil (anglès) es va evitar que la força estrangera s’apoderés del Parlament i amb una conjunció del Ministre de Defensa lituà i la ciutadania.

Més concretament, per al control de fronteres terrestres es pot realitzar amb tractors, camions i vehicles de construcció realitzant una obstrucció i controls de pas clar de les vies així com elements de control i pas. Per al control marítim, embarcacions de transport, de pesca com recreatives permetrien el control marítim. Per control aeri, tant les persones amb vehicles aeris com el control d’aeroports amb accions massives o ben organitzades.

Quan es parla de control de recursos, no s’esmenta una “expropiació dels recursos” sinó la capacitat de reglamentar i normativitzar els mateixos, així com el foment d’aquells favorables a la nova legitimitat a la vegada que l’ocupació i control d’aquelles infraestructures estratègiques essencials fins a que esdevinguin subjectes a la legislació catalana.

És una llàstima que no s’estigui preparant res al respecte perquè si ens creguessim de veritat que volem ser un estat independent en forma de república, entendriem que s’ha de complementar la denúncia pública, desobediència civil i lluita noviolenta que porten a augmentar les persones convençudes de la necessitat d’esdevenir lliures, amb una organització clara per fer front a embats continus que ens portin cap a l’alliberament definitiu i a fer efectiva la independència. 

Alliberem-nos.

Etiquetes:

Leave a Reply