En una situació de conflicte com la que vivim els catalans i catalanes amb les institucions espanyoles resulta necessari reformular i replantejar l’estratègia i la tàctica per assolir un estat independent en forma de república.

En aquest article, es reflexiona sobre la necessitat de les accions disruptives i l’acumulació de victòries per renovar l’esperit de confrontació i empoderament ciutadà més enllà d’entitats socials, partits polítics i altres agents necessaris però insuficients per a la independència.

Les entitats socials en pro de la autodeterminació, com poden ser Assemblea Nacional Catalana i Omnium, segueixen amb les accions de denúncia pública com poden ser manifestacions en resposta a, per exposar una situació d’injustícia flagrant. Tot i això, han realitzat un lleuger viratge cap a l’assoliment de quotes de poder com són les cambres o les accions de desobediència civil col·lectiva, trobem que encara resten en dinàmiques condicionades clarament per la possible repressió i censura sense poder o voler fer un pas més enllà, per manca de suport o d’una estratègia clara.

Els partits polítics que en l’actualitat estan centrats en governar (recordem que tenim una majoria independentista clara al Parlament de Catalunya tot i la vulneració de la participació política manifesta per part de les institucions espanyoles). Es troben també clarament condicionats sense poder moure fitxa amb l’espasa de Damòcles continua de la persecució mediatico-judicial contra les figures públiques i alts càrrecs.

Altres agents, com poden ser Anonymous Catalonia, que en la resposta a la sentència realitzaven un seguiment i suport clar cap a la mobilització, en l’actualitat s’han tornat més un mitjà de comunicació que de confrontació. Cal destacar l’aparició d’iniciatives diverses com pot ser Urquinaona Ho tornarem a fer, Blanc Bloc, El Poble resisteix, Nosaltres si que ho tornarem a fer entre d’altres que realitzen convocatòries públiques mitjançant Telegram. Ahir mateix, 3 de Juliol de 2020, n’hi havia una de convocada que no va acabar de tenir el suport esperat. Però, on és l’error, al nostre parer, d’aquest tipus de convocatòria pública? En l’anunci previ i per a que vingui tothom, sense un nucli dur i organitzat amb objectius clars, definits i assolibles. És per aquesta raó que al títol d’aquest article es parla de confrontació intel·ligent que s’entén de la següent manera:

Si volem acumular victòries, es poden començar a assolir amb objectius mínims assolibles cap als poders de l’estat espanyol al país, que són els següents:

  • PODER JUDICIAL:
  • Consell General del Poder Judicial
  • Tribunal Suprem
  • Audiència Nacional
  • Tribunal Superior de Justicia de Catalunya
  • Audiències provincials
  • Jutjats de primera instància
  • Tribunal Constitucional
  • Tribunal de Comptes
  • 14 Presons i centres penitenciaris al Principat
  • PODER MEDIÀTIC:
  • Radio Televisió Espanyola
  • Telecinco
  • La Sexta
  • Antena 3
  • Cuatro
  • El español
  • El Confidencial
  • Economía Digital
  • Libertad Digital
  • ABC
  • El Mundo
  • La Vanguardia
  • El Periódico
  • Ok Diario
  • PODER ECONÒMIC:
  • IBEX 35
  • Hisenda
  • Seguretat Social
  • PODER POLÍTIC:
  • Franquícies de partits espanyols
  • Congrés dels Diputats
  • Senat
  • Boletí Oficial de l’Estat (BOE)
  • PODER POLICIAL I MILITAR
  • 86 Casernes de Guàrdia Civil
  • 33 Policia Nacional
  • 10 Instal·lacions militars al Principat

Molt bé, i ara que esmentem aquests espais de poder espanyol al nostre país, què és pot realitzar amb un nucli dur? Començar amb accions reduïdes, que compactin el grup i assoleixin victòries així com serveixin de formació, com ja han anat fent alguns dels agents esmentats anteriorment. Però la pregunta important que cal fer-se en les accions disruptives en una situació de confrontació és si resulta necessari fer-ne tanta difusió per marcar paquet. És a dir, cal fer-ne vídeos i mostrar el que hem fet si sabem del cert que se’n faci difusió per xarxes a l’únic públic que estem apel·lant és al indepe més hiperventilat o transgressor?

I si trobem la manera de realitzar les accions que facin mal allà on volem que en faci però que una part important de la ciutadania no en tingui coneixement sinó que simplement afecti al poder?

Alguns diran, però si no cal fer mal, no és necessari, etc. I després vindran i ens donaran un lliri i faran una sentada , o cantaran “Som gent de pau” , “Ni un paper a terra” i seguirem sense fer ni pessigolles a qui ens empresona, trepitja les llibertats i ens espolia.

Així doncs, i com a mode de conclusió, la proposta és que s’agafin aquests punts que s’han esmentat de representació de l’estat espanyol a Catalunya i treure-ho a la llum, mostrar que som una nació sense estat tractats com a súbdits i que ja hem dit prou, agafant algun dels 198 métodes d’acció de Gene Sharp o tàctiques individuals o tàctiques en grup esmentades a la web. Però un prou treballat, que afecti clarament a aquells poders amb la mínima repercussió pública però que posicioni en una situació de força als catalanistes que volen un estat lliure per a Catalunya, sense renúncies per controlar el territori i aconseguir que d’una vegada per totes, marxin del país.

Comentaris i opinions al Bot:

Etiquetes: ,