El pacifisme i mobilització continuada ha portat a popularitzar el sentiment nacional de la necessitat d’esdevenir un estat lliure per a Catalunya. Tot i això, ha obviat parts importants dels moviments polítics que han assolit la independència on ha calgut complementar la lluita noviolenta amb la desobediència revolucionària. El moviment Quit India, que va proclamar que en dos mesos es finalitzés amb l’ocupació britànica de la colònia, n’és un exemple.

“Una revolució és un canvi social en la localització del poder, expressant-se com una transformació radical del procés del govern, les fundacions de la sobirania o legitimitat i la concepció de l’ordre social. Aquestes transformacions, està normalment considerat, que no podran succeir sense l’ús de la força.” See, e.g. Eugene Kanenka, The Concept of political Revolution, in REVOLUTION 122, 124 (Carl J. Friedich ed.2007)

El 1942, el “All India Congress Commitee” va aprovar la resolució “Quit India” anunciant un revolucionari satyagraha contra el Raj:

El A.I.C.C. repeteix el seu emfàsi per fer marxar el poder Britànic de la Índia. En la declaració de la Independència de la India, un Govern provisional serà format i serà un aliat de les Nacions Unides, compartint amb ells els judicis del camí cap a la llibertat. El Govern provisional només pot ser format amb la cooperació dels principals partits i grups del país. Aquest Govern serà composat per totes les parts representatives de la gent de la India.

The Evolution of India and Pakistan 1858 to 1947 Select Documents 342 (C.H. Philips et al. 1962).

Quit India va prendre tot el país en una tormenta on el Moviment va evolucionar d’una denegació de l’autoritat entre els indis i el Raj cap a la finalització activa de suspendre l’ordre jurídic completament. El Congrés va urgir a una mobilització per acabar amb la llei Britànica en dos mesos.

Les instruccions que es van donar van ser:

  • Estableix un panchayat al teu poble. El panchayat serà el teu Govern. On estiguis ben organitzat, pren possessió de les corts i qualsevol edifici del govern de la teva àrea.
  • Realitzeu una escalada gradual des de boicot pacífic fins a l’obstrucció activa de carreteres, tallar cables de telèfon, oficines de correus, estacions de tren i ocupació de tota representació britànica al territori.

Aquestes mesures estaven pensades per interrompre i derrotar els instruments de repressió , doncs vies del tren, carreteres, comunicacions i edificis governamentals eren construïts per oficials Britànics i tropes, no per a les masses.

A Catalunya, els instruments de repressió han vingut per terra i mar, a més de tota l’estructura de deep state que ens empresona i coacciona amb multes i informacions falses sobre líders polítics accentuada per mitjans de comunicació.

Professors, com el Professor Radhe Shyam i el Dr. Kaushalya es van revolucionar als campus, tancant les portes i declarant la Universitat Benares Hindu espai lliure indi. Van declarar el entrenament universitari militar com les forces armades de l’India lliure.

L’objectiu implícit del moviment era destruir l’estructura de l’India Britànica per sobreposar la pròpia.

Panchayat Raj (autogoverns del poble) es van establir en diferents regions amb suport popular en la presa de decisions.

Les estacions de policia britànica van ser preses per la força i edificis per la recaptació d’impostos i tribunals van ser improvitzats. El Moviment clandestí controlava de nit el govern de regions mentre que durant el dia era controlat pels britànics.

Gairebé tothom hi va participar:

  • Els pagesos van negar-se a enviar gra a les ciutats i mercats pels britànics.
  • Les masses desarmades van véncer les tropes i van prendre control dels trens.
  • El empresaris van liderar vagues seguides pels treballadors.
  • Les masses van atacar les presons, mentre els presos van atacar els guàrdies.

Tot i la preferència de Gandhi per la noviolència, el rol de la violència en el Moviment no pot ser ignorada. Estudiants i gent del poble van organitzar atacs en diferents àrees rurals contra la policia i edificis de districte. Boicots van succeir diàriament en regions com Bombai. Activistes del underground polític liderats per Jayaprakash Narayan van realitzar accions directes contra el govern britànic.

Així doncs, el Moviment deu el seu èxit a tant els Gandians que van insistir en les lluites noviolentes, que desacrediten les formes premeditades de violència, excloent violència espontània com autodefensa i destrucció de propietat i els no Gandians, que van utilitzar la força organitzada contra els Britànics.

El Moviment va tenir èxit en expressar la voluntat del Poble Indi “Volem acabar amb la llei Britànica ja”.

Els Britànics van entendre que ja no podien governar més ja que l’organització estava recolzada per l’opinió pública general. L’éxit del Moviment revolucionari va ser en el caràcter desobedient denegant la autoritat del govern Britànic i sobrepassant les relacions de sobirania.

Quan un govern rebutja establir un diàleg genuí amb els ciutadans, per rectificar les seves errades i a admetre que el poder ve de la gent i li pot treure, no hi ha altra opció que la coerció.

Etiquetes: ,