accions dilema tsunami

accions dilema tsunami

Accions dilema i desobediència civil

Les accions dilema estan dissenyades per crear una resposta dilema o una situació de “lose-lose” a les autoritats públiques forçant-les a concedir espai públic als activistes o fer-los semblar absurds o amb mà dura actuant contra la protesta.

Les accions dilema, com a part estructurada, estratègica d’acció directa, són un valuós component de l’estratègica de resolució d’un conflicte. Si a més, són amb humor, poden ser més exitoses per avançar en objectius de la resistència en general.

Un dilema per cada tipus d’autòcrata

Quan es persegueix acabar amb alguna dictadura o estat autoritat a qualsevol lloc, la tasca principal és erosionar les eines i institucions que serveixen els autòcrates per abusar del poder. És a dir, l’objectiu és per qüestionar l’estatus quo. Defensar la democràcia, significa trobant maneres de defensar les institucions democràtiques i principis d’aquells que volen minar-la, encara que siguin polítics electes. Això significa crear avantatge per bloquejar governs o partits polítics que persegueixen desmantellar els pilars de la democràcia – com són, un sistema judicial independent, ingerències al parlament, desprotegir les minories nacionals o la llibertat de premsa.

Elements principals de les accions dilema

Règims regressius són exitosos perquè convencen a la població que no tenen alternativa i ells no tenen suficient poder per canviar les coses. Tot i això, està demostrat segons l’estudi Pranksters vs Autocrats, que ofereixen un camí cap al canvi sistèmic. Planejant accions dilema, mostra a les persones actives com utilitzar la hipocresia, abusos de poder i intolerància repressiva dels líders contra ells.

1-Crea o identifica una problemàtica que afecti al públic: Cal identificar un target al qual centrar els objectius, a partir de les creences i polítiques que l’acció es vol centrar. Per exemple, en el cas català les ingerències al Parlament de Catalunya del Tribunal Constitucional, la persecució d’independentistes per part de la Fiscalia, la repressió de més de 3000 persones, la inoperància de la Seguretat Social i SEPE durant la pandèmia, la manca de recursos de les administracions públiques catalanes com Universitats, infraestructures entre d’altres.
Així que, el primer pas, és revisar aquelles polítiques que cremen a la ciutadania en el seu dia a dia; Transport públic deficient fora AMB? Tarifes elevades de llum per IBEX-35? Limitació de la llibertat d’expressió perseguint a artistes?

2-Dissenya l’acció: identifica una acció que posarà a l’oponent en una posició en que, o bé hagi de permetre fer l’acció o fer-la comporti un rebuig del públic. Per ser efectius, s’han de minimitzar riscos i augmentar els beneficis socials, culturals, religiosos o de mitjans. I per fer-ho, cal revisar el següent “to-do-list” de Majken Jul Sorensen i Brian Martin:

  • L’acció necessita un element constructiu i positiu.
  • Les persones actives han d’usar la sorpresa o la inpredictabilitat.
  • La primera elecció de l’oponent ha d’anar en diversos aspectes com polític, social o personal.
  • S’ha de tenir en compte el timing que pugui apel·lar als mitjans de comunicació i que sigui difícil d’ignorar.
  • Apel·lant a creences majoritàriament acceptades augmenta la pressió, com per exemple que tenim llibertat d’expressió, que tenim dret a votar.

La millor manera d’assegurar-se que les accions dilema seran exitoses és estudiant exemples similars que puguin ser comparables al teu context. Com per exemple Beautiful Trouble o NV Database.

3-Realitza l’acció i beneficiat del resultat: Un cop feta l’acció, és essencial explotar la resposta a l’acció aconseguint el màxim d’atenció mediàtica, visualitzacions i nous suports possibles. Una de les millors maneres es fen que els mitjans segueixin parlant del succeït. Per això cal tenir els comptes de Twitter actius per seguir usant el hashtag o reivindicant l’acció.

Humor en accions dilema

Si, estem lluitant per l’alliberament de Catalunya i és una cosa seriosa. Però cal que estem amargats, emprenyats en la lluita fins la llibertat definitiva? Els millors actes amb humor confronten el seu oponent amb un dilema. El govern pot actuar contra aquells que el ridiculitzen (detenin persones, confiscant objecte que eren part de l’acció o fins i tot, perseguint i sentenciant a les persones que ho facin, és a dir, apareixen encara més ridículs en el procés. O pot ignorar els actes d’humor contra ells, permeten que els dissidents ho repliquin arreu del territori.

Quan els règims autoritaris es troben amb actes en contra d’ells, de confrontació però amb humor, no tenen mai una bona opció de resposta. Hi ha una raó principal perquè l’humor en les accions dilema funciona, perquè trenca amb la por i construeix confiança. A la vegada, està el “cool factor”, que ajuda al moviment a captar a nous membres. Per exemple, amb memes és una manera ben fàcil de fer circular idees d’una manera segura i anònima. Els millor actes d’humor són aquells que forcen als autòcrates i els pilars de seguretat a unes situacions d’escenaris de perdre-perdre, fent reduir la credibilitat dels seus règims o institucions responguin com responguin a l’acte.

També hi ha una altra situació pel qual funciona l’humor i és que moltes vegades, els polítics comencen a prendre’s ells mateixos com a massa seriosos. I per aquesta raó, moltes vegades responen visceralment en una manera que s’autovencen. I com comentat anteriorment, un dels motius pel que les accions dilema són efectives és perquè ajuda a assenyalar la situació d’abús de poder.

Per exemple, si un govern està utilitzant la força excessiva dient al públic que la força és necessària per “mantenir la pau”, llavors els que protesten han de emfatitzar les seves actuacions mostrant que la repressió és innecessària.

Les accions dilema, funcionen?

S’ha realitzat una recerca en 44 casos des de 1930 a 2019 en els cinc continents. Almenys el 50% dels casos estudiats comporten elements d’humor com a part de l’estratègia. I a més, en defensa de diversos aspectes com sostenibilitat, drets humans, pro democràcia, igualtat social com lluites contra la corrupció i l’autodeterminació. El resultat de l’estudi és el següent:

En resum, dels 44 casos estudiats, el 80 per cent ha suposat una reducció de la por i apatia dels activistes, un 60 per cent ha suposat una reducció de la pena i el 98 per cent ha tingut una atenció dels mitjans substancial així com el 81 per cent va atraure a més membres.