2. Flandes, Nàpols, Sicília i Sardenya (1713)

Flandes 1713:

La rebel·lió; el 5 d'Abril de 1566 la noblesa presenta a Margarita de Parma una reclamació formal en que sol·licita l'abolició de la Inquisició i respecte a la llibertat religiosa. 

Beldenstorm revolució contra esglèsia catòlicaEstiu de 1566 es desencadena el Beeldenstorm, brots de destrucció de les imatges catòliques a esglèsies, monestirs i a llocs públics.


El Duc d'Alba, crea el Tribunal dels tumults per jutjar qualsevol persona que s'oposés al rei i condemna les persones involucrades en la rebel·lió Beeldenstorm a un total de 8957 persones en nou anys, n'executà 1083 i en desterrà 20.

Guillem D'Orange, envia cartes a aliats dels Països Baixos, centrant-se en el dret dels súbdits a renunciar als seus juraments d'obediència si el sobirà no respectava els seus privilegis. 

Les forces de Guillem penetren per quatre direccions diferents tot i que són derrotats pel Duc d'Alba. Tot i això, Guillem d'Orange manté la seva popularitat com a líder de la revolta. 

Per intentar introduir un impost als Estats, anomenat <Desè pènic> els espanyols guanyaren impopularitat, amb queixes per part dels catòlics i protestants, augmentant el suport dels rebels. 

No és fins que els Geuzen són expulsats d'Anglaterra, ocupen la ciutat de Brielle, aconseguint posar el peu al continuent i guanyant una victòria de prestigi al nord. Aquesta victòria, es va convertir en una senyal per tots els protestants dels Països Baicos perquè es revoltessin de nou. 

La majoria de ciutats més importants de les províncies d'Holanda i Zelanda, es van declarar lleials als rebels. Guillem d'Orange és nomenat cap de la revolta, acordant a Dordrecht el poder entre Orange i els Estats. 

El 1575 Espanya es va declarar en fallida, per l'incapacitat de pagar els seus exèrcits mercenaris, fet que va comportar diversos motins saquejant Anvers i provocant la mort de vuit mil persones, conegut com la <fúria espanyola> enfortint la resolució dels revels a les disset províncies.

Després d'algunes disputes entre provincies, el 1581, els Estats Generals van convidar Francesc, duc d'Anjou a convertir-se en el seu líder i sobirà que acceptà amb la condició que els Països Baixos renuciessin oficialment a la seva lleialtat davant Felip. Així, els Estats Generals van emetre el <decret d'abandó>, on declaraven que el rei d'Espanya havia abandonat les seves responsabilitats en no defendre el poble dels Països Baixos. 

Els Països Baixos estaven partits entre un estat septentrional gairebé independent, i una part meridional que es mantenia sota el control espanyol.

Príncep d'OrangeEl fill de Guillem d'Orange, Maurici d'Orange, va tenir molts més facilitats en la reconquesta de ciutats, dons els problems financers d'Espanya van comportar la pèrdua de l'Armada Invencible. Els soldats espanyols protagonitzaven motins pel retard dels sous. 

Isabel, filla de Felip, se li concedeix el tro dels Països Baixos mentre que en aquell moment Maurici d'Orange es trobava ocupat conquerint ciutats importants dels Països Baixos; Bergen op Zoom (1588), Breda (1590) entre d'altres. 

El 1677, després de la Batalla de Cassel, la regió més occidental de Flandes, són annexionades al Regne de França. Els Països Baixos del sud continuen sota dominació espanyola fins a l'any 1713, i pel tractat d'Utrecht, són annexionats a l'Imperi austríac. 

Darrera modificació: dissabte, 13 de novembre 2021, 19:43