bandera catalunya

bandera catalunya

En societats del nostre entorn, veiem com per mantenir la independència del seu país i assegurar que els seus ciutadans puguin exercir els seus drets civils i polítics, disposen d’una societat civil compromesa amb mantenir la seguretat nacional. Països com Lituània que tenen l’amenaça de Rússia han publicat el tercer manual (el segon manual era menys acurat) basat en part en el defensa civil per contraatacar les incursions russes. També cal destacar el manual de supervivència que distribueix Suècia a la seva ciutadania on dona clares indicacions de si una crisi o conflicte arribés.

Una societat cívica i patriòtica, determinada a defensar el seu país i posseint les capacitats i coneixement en com defensar-se, és una de les millors garanties per a la independència d’una nació.

El primer element d’una defensa civil catalana és la formació i entrenament de la població en general i totes les seves institucions. En temps de formació, hauria d’anar acompanyat per canvi institucional i social per a que hi hagi una major responsabilitat dels individuals, grups i institucions. L’objectiu d’aquests canvis és d’augmentar la resiliència i la capacitat de resistència de la societat. Aquests objectius inclouen la capacitat dels defensors de preveure l’habilitat de consolidar control polític així com preveure els atacants qualsevol altre objectiu. La capacitat defensiva haurà d’incloure també l’habilitat d’incrementar dràsticament els costos dels atacants en limitar-nos les llibertats així com causar-li problemes diplomàtics i internacionals que puguin ser imposats.

El programa haurà de comunicar a tots els possibles atacants una percepció acurada de la capacitat de defensa que pot ser mobilitzada quan es necessiti.
A més de no permetrè que els atacants tinguin el control polític, és essencial fer esforços per no permetre que els atacants assoleixin els objectius que ells puguin tenir.

La tria d’un cos de defensa civil catalana vindrà determinat pels següents factors:
-La natura del règim atacant.
-El grau de proximitat que els cantons tinguin respecte de l’altre.
-La natura dels mètodes repressius de les forces d’ocupació.
-El grau en que terceres parts puguin influenciar o pressionar els atacants.
-La força de la societat atacada i les institucions no governamentals.
-La vulnerabilitat del règim dels atacants i el seu sistema.
-El grau i naturalesa de la societat preparada per defensar la nació.
-La importància relativa de les problemàtiques en joc per part dels atacants i els defensors.
-La vulnerabilitat o autoconfiança de la societat econòmicament, com és, menjar, aigua, benzina.
-La voluntat dels defensors civils d’aguantar les casualties del preu de la defensa pròpia.

SIS PREGUNTES PRINCIPALS A SER CONSIDERADES PER A UNA RESISTÈNCIA SELECTIVA:
-Quins són els principals objectius de l’atacant?
-Com podem preveure que els atacants tinguin o aconsegueixin el control sobre la nació sobre l’aparell defensor civil?
-Que previndrà als atacants en debilitar o destruir la independència de la societat i la capacitat de resistència?
-Que concentrarà la capacitat defensiva en els espais vulnerables en els sistemes atacants que si es trenquen els impedirà l’habilitat d’assolir els seus objectius?
-Que permetrà que els defensors utilitzin les seves majors qualitats, capacitats i sectors de la població per avançar en la defensa?
-Quines problemàtiques tipifiquen els principis generals i objectius del conflicte que ajudaran a empoderar l’esperit de resistència justificada de la defensa civil i que faci que els atacants semblin el més injustificat com condemnable?