Voler viure en pau no vol dir ser pacifista. Voler viure en pau és no voler una guerra civil. Però el pacifisme, que si bé ha estat un dels factors, que no l’únic, que ha permès augmentar el nombre d’adeptes a la causa independentista, és a la vegada un dels sostres de vidre de l’independentisme per autodeterminar-se de l’estat autoritari espanyol.

Ens hem equivocat, com a moviment d’alliberament nacional, al creure’ns el discurs que fent les coses que agradin al màxim de gent, de cop i volta ens convertirem en un estat independent. Per una banda, amb la fal·làcia que l’estat espanyol acceptaria els resultats del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre de 2017 o de qualsevol referèndum que realitzem, i es decidiria a repartir els actius i passius del territori català. Això no ha passat ni passarà fins a que efectuem un cop de força sostingut que obligui als poders estatals i internacionals a reconeixer-nos com a estat independent. Per altra banda, en l’anàlisi que les eleccions catalanes ens permetrien, tot i tenir majories parlamentàries independentistes, autodeterminar-nos. És per aquestes raons que necessitem curar-nos d’aquests anàlisis erronis per entendre que el que calen són operacions d’estat no necessàriament a la vista del públic i que ens facin recuperar el que es nostre, el territori català.

Així doncs, cal donar inici a un període de recuperació de tot el que pertany als catalans i catalanes i que a hores d’ara està en mans de l’estat espanyol. Com a exemples, és el que es va realitzar a la Índia en el moment d’ocupació de les institucions de representació britànica i funcionament amb la pròpia llei Índia o com a Irlanda es realitzaven judicis per la justícia irlandesa abans de ser independents, entre molts altres exemples més enllà de les performances, com ja es va parlar a l’article Desobediència civil i revolució.

Fins que no reconeixem que tot el que està a Catalunya que representa a l’estat espanyol i que opera com a tentacles per mantenir-nos subjugats en la seva llei, no serem capaços d’establir els objectius tàctics i estratègics per autodeterminar-nos. D’això en parlàvem a l’article per una confrontació amb l’Estat espanyol intel·ligent, on entre altres coses, s’assenyalava els edificis de la fiscalia, TSJC, Hisenda, Seguretat Social, renfe, fronteres, aeroports i ports, entre d’altres com ja va fer ANC l’11 de Setembre de 2020. Ara, el que cal és apoderar-nos d’aquestes infraestructures o crear-ne de paral·leles que ens permetin fer el dia a dia d’un estat.

Etiquetes:

Leave a Reply