Per què l’obediència es considera com el cor del poder polític? Si la gent no obeeix, el governant no pot manar. El que es pretén des de desobediència civil és retirar el suport a l’oponent. (Traducció de Canvasopedia)

“Si el poble no obeeix, el governant no mana. “

Article sobre obediència i com promoure la #DesobedienciaCivil Alliberem-nos. https://t.co/T4uUBa1EOT pic.twitter.com/PmN2VBRewF

— Desobediència Civil Catalunya (@desobedcivil) January 11, 2022

Per entendre-ho, fixem-nos perquè la gent tria a obeir:

1- Hàbit: des de petits, la majoria de gent ha estat condicionada per obeir l’autoritat. Aquest procés comença cap als pares i les mares, els mestres que són figures d’autoritat que hem d’obeir. Acostumem a obeir les lleis, i la gent d’uniforme que les representa. Fins i tot obeïm símbols d’autoritat – per exemple, símbols de no fumar, signes que ens diuen d’aturar-nos al carrer. Trencar els hàbits d’obediència és difícil, tant com deixar de fumar. Tant la decisió de parar, i reiterar-se contínuament perquè és important parar, són necessaris constantment.

2-Interès propi: tot i que moltes vegades a la gent no li agrada l’opressor, alguns encara li poden donar suport. Aquest fenomen agafa sentit quan tenim en compte que els governs i les autoritats normalment premien a les persones pel seu suport. Beneficis materials, feines, promocions universitàries pot moure les persones a l’interés propi – i per tant, són incentius per obeïr. Promocions professionals i socilas, amb el prestigi i privilegis, són forces poderoses d’atracció, especialment per persones que treballen per l”administració pública, com la policia, funcionaris, professors, metges entre altres.

3-Por a sancions: una raó perquè les persones obeeixen és la por al càstig. Violar una llei o norma pot suposar una varietat de sancions, des de pagar multes, persecució, perdre la feina o posició, perdre propietat, empresonament o tortura. Quan una persona té un hist`òric delictiu se li poden denegar beneficis com crèdit bancari, oportunitats de treball o serveis governamentals. La major funció de les sancions és la por que produeix en altres. Aquesta por els manté obedients.

4-Indiferència: Molta gent obeeix simplement perquè el cost de no fer-ho en el moment sembla molts més problemes que no el benefici de no obeïr. Molts a vegades es declaren com apolítics. Tot i això, si la llei que s’ha aprovat restringeix drets bàsics i llibertat, i sobrepassa la zona d’indiferència, la gent comença a estar motivada a actuar. Es tracta de mostrar al públic que la indiferència justament contribueix al seu opressor i erosiona les llibertats individuals. Un dels majors obstacles a tenir en compte és que la major part de les persones apolítiques són receptives amb la propaganda que diu ” els problemes només venen a aquelles persones que busquen brega”.

5- Absència d’autoestima: després de dècades d’autoritarisme o altres formes d’opressió, a la gent li manca autoconfiança en la seva habilitat de fer un canvi. Això desenvolupa principalment formes de mancança en experiència en presa de decisions i oportunitats limitades per desenvolupar alternatives de lideratge. Règims opressius sovint utilitzen la mancança d’experiència dels líders de l’oposició per promoure que l’actual lideratge és el més qualificat per prendre les decisions pel poble. Tanmateix, perquè l’oponent potser té una llarga història de prendre decisions (que normalment no beneficien a les persones), això no significa que sigui el més qualificat per fer-ho! Així doncs, un factor essencial és reprendre la confiança del públic en les seves habilitats per prendre decisions lògiques i a prendre les accions per promoure un canvi en positiu. És essencial que es recordi al públic que és la gent qui proveeix de poder polític i que, per tant, se li pot prendre en qualsevol moment.

6-Obligació moral: venint de l’assumpció que les lleis protegeixen els ciutadans, les persones moltes vegades creuen en l’obligació moral d’obeir fins i tot els més odiats dictadors perquè simplement volen “mantenir l’ordre” i sentir que “les lleis estan fetes perquè la gent les respecti”. S’ha d’assenyalar sempre quan les lleis no siguin legítimes, és a dir, que no protegeixen a la societat i que molts cops és una obligació moral desobeir certes lleis.

7-Identificació psicològica amb el governant: molts cops les persones entenen al governant com a una extensió de la seva família. Senten que li deuen lleialtat al règim o al sistema similar així com ho farien per al seu jugador de futbol preferit. Això és particularment significatiu quan han patit alguna experiència dramàtica, com un conflicte per la independència o guerres. Tot i aquesta situació, s’ha de remarcar que encara que el governant sembla que representa a la gent a qui governa, actualment ell no segueix els millors interessos que té al cap i freqüentment explota recursos per enriquir-se personalment.

8-Característiques sobrehumanes: molts cops, semblances a deus o superhomes són adherides als governants. Des d’Egipte fins a altres personatges més recents, s’han fet mescles entre la religió i l’estat on desobeir als seus representants és una mena de sacrilegi.

9-Impotència i desesperança: després de diverses temptatives de veure a altres fallar o que viuen sota molta repressió, molta gent desenvolupa sentiments d’impotència i desesperança. Així doncs, la gent obeeix col·lectivament perquè creu que les coses no poden canviar i senten que no hi ha esperança pel futur. Així doncs, el que cal és reconstruir la confiança a través d’acumular victòries i mostrar que es pot ser efectiu, començant guanyant en petit, però significatiu, victòries que poden portar a victòries més llargues en un futur.

10-La majoria ho fa: Algunes persones actuen de certa manera perquè la majoria de la gent ho fa. La pressió social pot ser una eina poderosa d’influència en el comportament. Si la majoria de la gent comença a actuar diferent, aquesta gent també començarà a actuar diferent.

La gent té diverses lleialtats a individuals, institucions i organitzacions. Tot seguit, es presenta un model de lleialtat. La naturalesa i la intensitat de les lleialtats de cadascú són crucials per alterar els patrons d’obediència de la societat. Una percepció de la veritat de la persona és freqüentment creat pels diferents inputs que aquella persona rep dels trossos del model de lleialtats. Cada tros proporciona a la persona referències importants on desenvolupar actituds i valors. Si aconseguim que rebin missatges de diversos cercles de lleialtat, les seves actituds i comportaments poden canviar.